COMPARAISON ENTRE LOIS DE L'AVORTEMENT DES DEUX PAYS.

 

L’Espagne défendait l'avortement depuis ses premiers codes pénaux, mais de plus elle subit un retard temporel évident en ce qui concerne une liberté démocratique, à cause du système dictatorial que je gouverne l'Espagne jusqu'à 1975. Si nous tenons en compte de l'idéologie du général Franco et l'énorme pouvoir(puissance) de l'Église catholique dans ces années nous entendrons que la légalisation de l'avortement était impossible durant cette période.

 

La France défendait aussi l'avortement dans son code pénal dès 1806. Et le Nazi a subi un durcissement de la peine par avortement durant l'occupation en arrivant à le pénaliser avec la peine de mort. Depuis la libération une liberté démocratique était garantie, mais il a fallu attendre plus de temps pour la légalisation de l'avortement. En restant tel avec la loi de 1920.

 

Avec la monarchie espagnole et le processus démocratisation la légalisation des contraceptifs s'est réformée quelques sujets en matière d'une liberté sexuelle comme par exemple. Mais la transition démocratique a été une fois finie quand réellement le sujet de l'avortement a été discuté.

 

Les deux états coïncident légaliser d'abord d'autres méthodes contraceptives. Dans la République Français au moyen de la loi Neuwirth en 1972 et dans le Royaume de l'Espagne au moyen de la réforme du code pénal espagnol en 1978.

 

La première loi qui dépénalise l'avortement en Espagne de 1985 alors que dans la République Française ce sont dix ans d'avance en 1975 avec la loi Veil. Nous remarquons de nouveau le retard démocratique dans le cas de l'Espagne.

 

Une autre différence importante est que non seulement les partis de gauche ceux qui légalisent l'avortement en Espagne. Alors qu'en France le consentement est plus grand, puisqu'il est un président de centriste avec l'appui de la gauche.

 

En 1975 la société française était majoritairement en faveur de la légalisation de l'avortement en somme 65 % de la population considérait la sanction de l'avortement déphasée. Alors qu'en Espagne c'est une initiative qui sort du gouvernement.

 

L'opposition de quelques groupes de personnel médical à pratiquer des avortements est une coïncidence dans les deux états. Cela a compliqué l'avortement à l'intérieur du système public de santé. Dans l'État français en 1982 une loi Roudy est approuvée pour corriger cette situation.

L'Espagne subit une problématique similaire qu'il n'a pas corrigée puisque des zones du pays existent où encore des avortements ne sont pas pratiqués dans la santé publique comme c'est le cas de la Navarre.

 

L'une des choses dont nous avons aussi pu observer après avoir réalisé la brève histoire à propos de la législation sur l'avortement en France et dans dont elle consiste en ce que, selon notre opinion, la France parie par une politique plus libérale et réalise des changements dans sa législation de forme plus directe que l'Espagne qu'elle) parie par des changements plus modérés.

 

Comme exemple de cette affirmation nous pouvons voir que la première fois qui approuve l'avortement en France déjà, ils sont inclus, tous les cas d'interruption volontaire de la grossesse qui peuvent être conçus chaque fois que celle-ci est soumise à la volonté de la mère et à une limite temporelle (10 semaines de grossesse) au commencement et plus tard 12 semaines de grossesse. Quand il s'agira des cas particuliers dans lesquels la vie de la mère ou du foetus elles sont en danger on peut opter pour l'avortement induit à tout moment de la grossesse.

Dans le cas de l'Espagne, quand, elle avait approuvé, la loi de l'avortement induit, tous les cas concevables n'ont pas été inclus comme dans le cas de la France mais l'interruption de la grossesse s'est trouvée soumise à trois prémisses très spécifiques : un motif criminologique ou éthique (en cas d'une violation), un motif thérapeutique (qui suppose un danger physique ou psychologique pour la mère) et un motif eugénique (au cas où le foetus a des défauts physiques graves ou des maladies incurables). La limitation temporelle serait aussi différente en comparaison de la Française, puisque dans la première supposition la limite serait de 12 semaines, dans la deuxième supposition il n'y aurait pas de limite temporelle et dans la troisième supposition la limite serait de 22 semaines, au contraire du Français dans lequel il n'y aurait pas de limite temporelle pour ces deux dernières suppositions.

Donc la femme française pouvait avorter à une volonté chaque fois qu'elle ne dépassait pas la limite temporelle (ou devant les circonstances exceptionnelles d'avance commentées) alors que la femme espagnole a eu à attendre 10 ans plus que les femmes françaises pour accéder au droit de l'avortement induit seul dans trois contextes strictement établis. Il faut mentionner que ce retard temporel est sûrement allé grâce à la situation de dictature à celle qui s'est vue soumis le pays et les changements modérés dans la législation ne faisaient pas mais refléter une société espagnole un peu arriérée qui essayait d'attraper peu à peu une politique équivalente à celle-là des villes européennes les plus avancées.

 

En ce sens nous croyons que les changements que propose l'actuel gouvernement pris la tête par le leader du Parti politique espagnol de droite (PP), Mariano Rajoy et rejetés par le ministre de la justice Alberto Ruiz Gallardón, sont mesures conservatrices et qu'ils(elles) supposent un recul dans le relatif aux droits de la femme espagnole puisqu'elle signifie revenir à la même situation du 1985. Nous croyons que c'est une mesure qui n'entretient pas une correspondance avec l'actuelle époque, puisqu'en 1985, bien que c'était une mesure modérée elle supposait une progression mais l'actuelle mesure est injustifiée. Ne se considèrent pas comme la autre les contextes qui ne voient pas circonscrits à ces trois suppositions comme par exemple d'aspects socio-économiques (comme l'impossibilité de maintenir à l'enfant, etc.), entre d'autres options multiples.

 

De plus nous croyons que la troisième supposition appelée eugénique est incluse d'un caractère un nazi puisque le motif ne se sous-trouve pas dans la volonté de la mère ou éviter la souffrance de l'enfant mais la propre définition de la terme "un eugénisme" fait référence à une ambition pour améliorer la charge génétique des citoyens et pour éliminer les plus "faibles" chaînons de la chaîne sociale.

 

Nous croyons que c'est réellement une décision mauvaise de l'actuel gouvernement puisque la réforme de la loi de l'avortement réalisée en 2009 est équivalente à la réforme de la loi de l'avortement de 2001 en France (sauf une petite distinction, comme les limites temporelles) puisque les deux sont libérales et selon notre opinion, lois favorables à la liberté individuelle de la femme, en entendant que d'une entrée l'avortement suppose un grand coup à un niveau psychologique puisqu'un grossesse est quelque chose que d'une entrée elle invite à la réflexion, entendons qu'en majorité l'avortement induit n'est pas quelque chose de réalisé banalement mais médité.

 

En ce qui concerne les mouvements opposés à la légalisation de l'avortement, nous voyons que dans le cas de la France la réponse de ce secteur contre l'avortement induit est plus précoce, vers les années 90 ' (étant donné que la loi en faveur de l'IVG a été approuvée d'avance en France) et beaucoup plus réactif que dans le cas de l'Espagne donc dans ce dernier pays la protestation réalisée en 2009 (l'année dans laquelle la loi de l'avortement est devenue plus libérale) a été réalisée d'une manière plus institutionnalisée et de la manière pacifique (prise la tête par des institutions religieuses et des partis politiques conservateurs), alors qu'en France la révolte a été caractère plus populaire et plus violent grâce à ce qu'ils se sont arrivés à confier des attaques directes aux cliniques médicales.

 

 

CONCLUSIONS.

 

Des conclusions, après avoir réalisé ce travail, nous sommes arrivés à nous rencontrer dans une série de conclusions que nous exposons ensuite.

 

Nous pensons que la législation sur l'avortement a été plus moderne en France qu'en Espagne depuis ses premières lois qui permettent l'avortement. Nous entendons aussi que les lois de l'avortement en France octroient plus de liberté à la femme. Puisque la volonté d'avoir un fils est le facteur décisif pour qu'il soit légal déjà désert des premiers temps.

 

Nous entendons aussi que l'Espagne semble être actualisée en 2010 en incluant un terme de décision libre durant les 14 premières semaines.

 

Nous entendons que le système de loi est à crédit bon, mais qu'il ne répond pas réellement à quelques critères objectifs de caractère médical puisqu'ils sont variables par des pays et par des circonstances.

 

Nous controversons du système de termes son double morale à l'égard des déformations dans le foetus. Nous entendons que l'agrandissement du terme pour avorter par une motivation eugénique ne répond pas à une plus grande liberté de la femme. Nous entendons que la volonté de la femme doit être le critère principal dans n'importe quelle législation sur l'avortement et non les motivations médicales. Par ce que serait meilleur agrandir le terme volontaire de 12-14 semaines à un terme dans lequel la mère pouvait s'informer sur des dommages possibles dans le foetus.

 

Nous observons aussi qu'en France la loi d'avortement semble solide. Puisqu'elle n'est pas discutée, la possibilité d'avorter par une propre volonté et les modifications vers la loi Veil sont dirigées vers une plus grande liberté de la femme.

 

Au contraire en Espagne les motivations des réformes légales sur l'avortement ne sont pas d'augmenter toujours la liberté de la femme.

 

Nous entendons aussi que si Espagne se retourne à la loi de 1985 la liberté individuelle des femmes en Espagne elle se trouvera gravement nuie.

Allargat al llit puc sentir la música que posa la veïna italiana per dissimular els gemecs sexuals.

 

Tot començà fa una setmana. El meu amic Jesús que viu a la meva planta de la residència estava escoltant flamenc. Concretament fandangos de El Cabrero. No es que sigui la seva música preferida però l'havia sorprès el reportatge que havien fet uns francesos sobre ell. Aviat es cansa d'escoltar flamenc. I quan cercava cançons de Georges Brassans, va sentir que de l'habitació del costat sonava una cançó que deia alguna cosa semblant a “all by myself”. La va escoltar i cercar sense èxit. Però el so que el va fer riure, va ser el de l'assecador de ma. Això confirmava que era una dona, o un home amb melena. Després va sentir-l'hi la veu mentre ella discutia amb la “Mamma” per xat i va confirmar que era una dona. En acabar la conferència va sonarJ't'emmène au vent,  cançó d'èxit als bars de Toulouse. La cançó el va fer pensar que era soltera. No sap molt be perquè però endevinar.

Al matí següent, la Chiara així es diu la noia el va despertar amb una sessió de música romàntica com je l'aime a Mourrir. Quan la Chiara feia el dinava va sentir la música que venia de l'habitació del costat el Jesús intentava fer-l'hi escoltar la música que a ell l'hi agradava. Però la Chiara no va de Vetusta Morla prefereix Lunapop, allò anava cap avall, però el dos coincidiren en posar Louise Attaque i els dos van riure amb la Corde a Sauter. Després ella va entrar en un bucle sense fi va posar com a 20 vegades la cançó que deia "all by myself".  A mitja tarde, la Chiara va trobar un paper al costat de la porta. Que deia: Salut, Je Suis ton voisin de la chambre 423. Comment se nomme-t-on la chanson du midi ? La nota l'hi va fer gràcia i va contestar en persona. Quan va sentir arribar el Jesús a casa va sortir al portal i li va donar el títol de la cançó escrit a la nota. El Jesús flipava, havia escrit aquella nota casi com a broma, però ara les llargues cames de la Chiara tapades per unes calces negres que acabaven als cenyits mini texans el feien perdre el cap. Alguna cosa va veure ella també en el xandall turquesa del Jesús perquè l'indaga per saber que feia aquella nit.  

Eren les deu de la nit del mateix vespre. El Jesús estava saltant amb la cançó de LMFAO a la discorestaurant com tots els dimecres, quan va trobar la Chiara. Avia afegit una camiseta transparent a les mitges i texans. Es contaven a grapades els francesos que l'encalçaven. Es van passar hores parlant, de si Bella Ciao era una bona cançó, ja que per la Chiara era només una cançó de comunistes, derivant la conversa cap a lo dolents que són els comunistes. Després els vam perdre de vista i ara me posen música a mi.

 

 

Viure un atemptat....

Divendres esperava a l'estació de metro de Toulouse apunt d'agafar un tren direcció Bordeaux. Una maleta abandona al ben mig de la sala gran de l'estació de Matabiu va cridar la meva atenció. Esperava els company de viatge, que anaven tranquils. La Maleta era petita, amb rodes, d'aquestes d'executiu per dur l'ordinador a viatges de un o dos dies. Tenia el mànec per estira-la totalment desplegat. Era molt llarg per que la maleta no aixecava dos pams de terra. La vaig mirar i remira. També mirava: l'agent de seguretat, els militars, les dones de fer net, els revisors i demés personal de metro. De fet mirava qualsevol que em pogués alliberar de la carrega, la culpa i la vergonya d'avisar i fallar.

 

Amb això varen arribar dues companyes de viatge, i s'en foteren de la meva paranoia. Varem anar cap a les vies i la maleta va quedar allà.

 

Dins el tren, despres de vint minuts de recorregut, xerrant un poc de tot, varem fer atura a Montauban. Varem comentar que el poble no te massa interes tot i haver-hi una cassa on va viure Azaña i una església vermella, un teatre, un plaça gran envoltada d'arcades i plena da vida. Va sortir el comentari: hi maten militars per aquí. Però no en varem fer massa cas no pensàvem amb terrorisme encarà.

 

A la arribada a Bordeaux ens varem ficar en una zona de la ciutat un poc perillosa on feia setmanes havien desaparegut dos joves a una discoteca (morts estan, sentencià un natiu). Això va servir per fer una comparació entre ciutats, Toulouse o Bordeux. Aquí es on vaig sentir parlar per primer com de l'assassinat del militar que volia vendre la moto. Varem concluir: A Toulouse sa mata molt.

 

Dilluns al matí la ciutat estava com sempre tot pareixia normal fins que vaig obrir facebook. Un energumen amb moto havia atacat una escola jueva. En haver dinat, tothom en parlava s'intentava esbrinar que havia passat exactament, qui era l'assassí? Eren Islamistes radicals? racistes radicals? La sensació general era de horror per el que havia passat.

 

El terror va ser dimarts. Se sabia que els tres atacs, tan el de Montauban com els dos de Toulouse havien estat obra del mateix individu o individus. Els diaris especulaven sobre l'autoria i les motivacions de l'assassí. L'extrema dreta sonava com a principal sospitós. Els terroritzats eren minories des dels homosexuals a la comunitat universitària. Tothom es considerava possible víctima. Varen sortir fotografies dels possibles sospitosos a La Dépêche i els ciutadans es començaren a demanar perquè no les havien caçat encara.

 

Va ser dimarts també el dia de la resistència. L'idea de que aquests actes miserables no podien modificar el comportament dels ciutadans es va contagiar ràpidament. Ja que no podíem controlar els sentiments envers els atacs, aconseguiríem evitar el pànic. Es parlava del tema i molt, però les opinions porugues o especulatives sobre nous atacs eren evitades i refusats de manera contundent. La societat es va conjurar per vèncer el terror de manera autònoma. Tot i que les teles parlaven d'alertes escarlates.

 

Dimecres de matinada el terrorista islamista radical estava setiat a casa seva el seu germà detingut i un parell de policies ferits. L'element que era ciutadà francès jove, i que conduïa un BMW tenia l'aspecte d'un “pokero” qualsevol. I era capaç de matar per fanatisme religiós. Llàstima que no l'agafaren viu per aplicar-li la justícia laica. Tot i això ha de ser ben difícil agafar viu algu que te dispara amb un metralladora. Per tant enhorabona al franc tirador que el caça abans que ferís algú més.

 

Reflexió final: Per què els terroristes Islamistes radicals no son considerats terroristes d'ultradreta?

Terrorisme a Tolosa de Llenguadoc.

Els tres atemptats dels darrers dies a Toulouse (França) han centrat l'atenció de bona part del món occidental. Diumenge dia 11 de març l'assassí va matar un Militar àrab francès. Va quedar amb la víctima a Toulouse per comprar-li una moto a traves de "Leboncoin"(ebay) i quan es van trobar el va matar a tirs. La noticia va passar sense pena ni gloria. 

Després de quatre dies, dijous 15  de març, el mateix assassí va crivellar a tirs tres militars en va matar dos i en va ferir greument un altre. Això passa a un poble a Montauban 20m de Toulouse on hi ha una base militar. La policia el perseguir durant una estona però se coneixia la zona i va fugir direcció Toulouse. Això si que va afectar 
Dilluns, 4 dies després va anar amb la moto a una escola Jueva de Toulouse i va matar quatre persones més i en va ferir greument una altre aquest pic va baixar de la moto i va perseguir nins per dins l'escola.

Tot això va passar desapercebut per la ciutadania que varem seguir amb la vida normal. Recordo alguns comentaris del tipus: han matat molt aquesta setmana. Però no sospitàvem que fos terrorisme, pensàvem que eren crims comuns.

Va ser dilluns quan es van relacionar els tres fets i es va crear el clima de terror que l'assassí cercava. Tot dilluns i tot dimarts no hi havia altre tema i tothom prenia precaucions, tots anàvem amb els ulls ben oberts. Dimarts la remor va canviar. Els diaris avien identificat tres Neonazis expulsats de l'exercit francès com a sospitosos i ens pensàvem que preparaven una matança com la de Noruega. I la gent començava a demanar perquè no els havien agafat encara. Dimarts a la tarda va ser el moment de les dues vies de investigació Nazis o AL-qaeda.

Per sort a les tres del matí un parell de gendarmes van trobar el principal sospitós. Que els va rebre a trets i els va ferir. Finalment es confirma que es d'al-qaeda, que segueix activa sense Bin Laden i segueix atacant occident. 

El sospitós principal es ciutadà francès. No es un immigrant nou vingut amb d'intenció de cometre aquest crim. Es un producte de la desintegració de una part de la societat francesa que viu marginada en la pobresa i l'extremisme religiós.  

La campanya electoral francesa es veurà deformada per aquest acte terrorista i segurament enfortirà el partit racista FN. Tot i això, el fet que les víctimes també siguin de grups minoritaris no deixarà a M. Le Pen apareguí com la  salvadora de França. Sarkozy i Hollande segueixen sent els preferits per ser presidents i els dos cerquen la unitat de la societat la república per sobre de religions i racismes.   

Ngig ngig fan les molles del llit. Marx s'ha enfadada amb mi, vol sexe dur.

Com ciutadans tenim la capacitat de posseir propietats i aquestes propietats ens fan millors. Soc millor amb una casa a Paris i un avio privat? Sí, som tots millors si tenim més.

Així ens diem que funciona el món, i que es dur però es així. I per ser ciutadans respectables hem de tenir clar que això no es bo. Però amés hem d'actuar acceptant aquesta realitat si més no en el fets. Tot i que prediquem el contrari una estona al dia. 

Però això no sempre es vàlid. Hem començat a acumular coses que no ens fan millors en canvi ens fan pitjors que actuen en contra dels propis interessos acumulatius. 
Acumular doblers fa millors, ens proporciona més oportunitats. Per acumular ens servim de la nostra capacitat de treball o la d'estafar, fer la pilota o fer mamades. Es igual actuam com sigui necessari. 

El problema es quan acumulem productes que dificulten l'actuació acumulativa. 
El cas dels doblers que tenim al banc. L'afany per ser ciutadans millors en fa pensar que tenir els doblers al banc a un interès ens farà acumular més. Però no es així. En realitat la nostra principal font d'acumulació es veurà perjudicada a canvi de l'interès insignificant que rebrem.

Tots els ciutadans obres, mitjans ,petis burgesos i burgesos viuen de la seva activitat acumulativa. En canvi els nobles(banquers, financers, inversors) viuen de la passivitat de l'acumulació per inèrcia a traves de l'interès i l'estalvi. 

Tenir els doblers al banc convencional cobrant interès des del meu punt de vista perjudica el meu afany de riquesa. Els nobles ens deixen participar un poc en la seva forma d'enriquir-se. Això sí, les decisions de com es mouen les riqueses estancades es queda a les seves mans a canvi d'una petita compensació econòmica que es insignificant al costat del que obtenim amb la força de treball. 

L'intercanvi es el que ens fa prosperar a tots i compensa desigualtats. Estalviar es fer pobres i estalviar al banc es fer-te pobre a tu mateix. 

Un altre dia cosiré millor, que s'aguanta amb fils XD

Pròxim dia sexe o sky.

A la tauleta de nit al costat del llit adhesiu del PCF.

20:15  de la nit a les 20:30 he de ser a la aturada de metro de MImmes. He quedat amb comunistes francesos. Un amic català m'hi ha convidat agafo la velo per arribar a temps, faig cinc minuts tard. deixo la bicicleta a l'estació, que no me cobrin de més. 
L'estació te 3 sortides estic al costat de la més gran vora l'ascensor, i visualitzo les altres dues boques. 
A la del meu costat hi ha una hippiosa amb una bossa de la compra amb vi asseguda a un portal.
A l'altra banda del carrer a la sortida de metro amb escales mecàniques hi ha dos francomoros amb abrics de plomes esportius rapats i amb cara d'anar a beure un cafè.
A la mateixa acera que els àrabs hi ha la sortida per escales primitives, on un grup de francesos blanquets ,dos mascles i una femella, mudats esperen, Tots porten una botella de vi.
Qui són els comunistes? Hem demano. Vaig provant? o esper que s'acostin. M'assalten els dubtes...
M'arriba un missatge del tarragoní que fa un poc tard que avisi els altres. Ho trobo un poc difícil de fer. 
Penjar cartells de temes polítics a Toulouse es prohibit excepte a uns taulells d'anuncis que posen libre expression. N'hi ha a cada barri però que evidentment són insuficients. Per tant hem vaig passar el vespre corrent per els suburbis carregat amb cartells del Front de Gauche i cola amb dos revolucionaris convençuts i un amic. Mirant que no vingués la policia, que cap capitalista o cívic telefonas a la policia... 
Girava una cantonada i un cotxe carregat de franco-arabs s'atura en sec s'obren les portes i venen corrent cap a mi me diven alguna cosa que no entenc i segueixo posant cola. Venen els camarades i els diuen qui som i que feim els donen un cartell. Me diven que darrerament hi ha pintades al seu barri que embruten. Son els "reis del barri" se'n riu un camarada tots riuen i se'n van per on han vingut. 
Un poc més endavant en la nit uns blanquets con jo ens confonen amb gent del FN i ens aplaudeixen, ens xapam de riure i partim. 
En acabar els camarades me conviden a anar a una festa a casa d'un amic seu me pimplo el seu vi i intent lligar amb les marxistes autòctones però no ni ha èxit. 
Vaig conèixer els camarades perquè un portava un capell soviètic. Apareixeren 10 minuts tard, Llatins.   

 

Damunt el llit hi tinc un mini calendari del port de Soller a posta de sol.

Es l'únic element patriòtic que hi ha ma Chambre si exceptuam el flayer de l'USAP vs Toulouse que no se on para. 

No soc fan de Nadal. Que sigui un PPero madridista  amic dels neonazis dels ultrasur me fa un poc de ràbia.
Tot i això es vera que els guingols se varen ficar amb ell sense motiu per dopatge. Nadal no es especialment estimat a França. El troben un animalot que te un braç més gros que l'altre. Que també es vera. Tot i això els francesos mai diran això a la cara a un espanyol, i menys després de l'espectacle que muntaren els mitjans dels règim el dia de la reforma laboral. 
L'humor gal es el que reflexa el sopar dels idiotes i està clar qui va fer de Pign(ñ)on i qui de Br(g)ochant els dos tenen lo seu.
Se pot considerar que a l'hora de fer bromes els fracs són un fills de puta, no es humor anglès però mola. Tot i que quan utilitzen els yonkys de bufons no me fa gràcia. 

Te(i)nc el llit desfet.



Les dones de la zona tenen alguna habilitat espectacular, que les fa brillar en la nit més fosca o en el matí més en boirat. Venc de fer un karaoke amb les espanyols, italians, cambotjans...  cantant les traduïdes cançons de Rafaela i demés meravelles dels piigs. 

Condons gratuits tant per homes com per dones. La noia que regala condons femenins me va donar l'explicació amb un pamflet feminista esplicant tot el trull. L'explicació oral fent lluir la dicció correcte, mentre m'explica que el femení es molt millor que el masculí. Sentir en gal que pots deixar-te encongir dins el cony després de la "petite mort" produeix l'efecte elevat. I després, -tu le connaissez? -oui -vous l'avez testée?...(ummmm, testar)

Les festes de gala aquí són realment festes de gala els amics locals vesteixen amb guardapits, camises i corbaates fines que donen "glamur". Tu, tot i tothom va fi. L'ambient es educat, deixen fumar i els cambres ens porten cendrers i els cigars gruixuts dignes de la revolució passen de ma en ma. Dones de tots colors amb vestits sorprenents dominen la festa d'una manera tan sublim que te fan sentir privilegiat. M'agafaren per banda uns basco francesos que quan no apallissen moros i francesos m'ensenyen a rompen gels amb el front d'una manera diplomàtica i correcte sense escandols ni bravuconades es demostra el coratge del front sagnant. 

Demà serviré de comodí  a un dinar estrany enmig de un triangle amoros en el que no particip. Entre les creps i el vi les tensions han de ser tallades per mi i una amiga el que pot acabar en conflicte però aqui els conflictes son fugaçment oblidats. 

Unes fèmines peninsulars me varen confondre amb un frances. Sortia tranquilament de una discoteca quan unes nines intentaven entrar (sense cap possibilitat). Vaig sortir a la francesa fent-me lloc amb convicció però sense pasar-me, ja que no hi havia lloc per passar. El que entre francesos ves estat normal va desencadenar l'ira de les nouvingudes que sem van rebotar. Fins que els vaig dir "niña te entiendo" i van canviar la canso. La arrogància castellana els dur a la perdició. A Tolosa no entres a les discoteques ni pagant si dones un mínim indici de conflicte.

Anteriorment idees de Mallorca i pròximament insults molt elaborats sobre les "amistats d'origen".

Mal d'orca

He trobat el llit fret després de dues setmanes sense dormir a Tolosa. També refreden les idees embarcades cap aquí. He trobat les runes de una civilització catalanista i socialdemòcrata digna de ser anomenada utopia. O això pareix que es el que hi havia abans, cada cop que en Bauza i els seus fan putades de les seves. TVM, el català com a mèrit, llevar bicicletes o contractar un munt de peperos per a llocs de confiança (cosa que ha compartit amb els "pueblerinos" exemple Montuïri). Pens que no hi ha res del que fa, que molesti a la gens del PP. Fa el que el poble vol i posa esques a l'oposició perquè no s'articuli com els vertaders defensors del benestar.

Els Hotelers i demés lladres fan i desfan com volen i amb la seguretat jurídica que necessiten (aquella que els deixa fer la norma a ells). L'estiu passat s'han forrat de mala manera i les mesures "anticrisis" els fan augmentar beneficis.
Trob que el PP i els que mandenarrisquen molt i que ataquen molt directes a la societat que els adora. Potser així mossegarem o serem com els cans que tornen a casa després de una garrotada.  
Al post anterior hi ha sexe.

 

Això es un desgavell tothom boixa amb tothom.

 No n'hi ha cap que no hagi barrinat na Rita. L'altre dia era a una plaça i dos se començaren a donar barram i sa loca de devora se va afegir. Després vist es trull m'hi vaig acostar i amb un moment erem 7 o 8 que donàvem barram enmig de una plaça. 
Això me contaven de l'erasmus a Florència perquè aquí es molt menys espectacular. Tot i que hi ha trull ara amb una ara amb l'altre no arriba a ser espectacular. També m'he fet amb un grup de moltes dones i al principi tothom tenia parella. Dic al principi perquè les coses van canviant i no m'estranyaria que aviat això fos com Florència. Potser no tan espectacular però tira a tira la gent es va amollant. 

A l'aturada de Bus de Jean Jaures una dona rossa me va demanar sobre el bus vaig contestar be amb francés després va voler tenir una conversa i ja no vaig poder seguir fingint, vaig dir que no parlava francés bien. Però era del Mrroc espanyol segons ella. "De Ceuta ahora" va dir resulta que era el seu pare que era de allà. Per molt vella que fos no arriba. Tot i això conservava l'odi a les "muchas cabezas negras que hay por aqui".

El rugby mola molt més que el futbol a Toulouse. Tot i això vaig anar a veure un partit gracies a les entrades gratuïtes de un amic i despres del partit varem anar a demanar firmes a les dones dels futbolistes que son dignes d'admirar. Els futbolistes aquí son molt propers amb el públic queden a xerrar una estona amb els aficionats que els demanen firmes.

El pròxim alguna cosa de l'escalade. 
Posterous theme by Cory Watilo